Una tarda, la Queta es va adonar que a l’àvia se li havia esborrat un dit de la mà. Al cap d’un parell de dies va veure que li faltava un orella, i després li van desaparèixer el genoll, la punta de la llengua… Però ningú no se n’adonava, només ho veia ella! Quan la Queta mirava d’explicar el problema als pares, li deien que l’àvia es feia gran i que no s’hi amoïnés. Tot plegat, teories estrambòtiques de pa sucat amb oli! L’àvia s’esborrava i ella hi havia de posar remei.