Aquella nit va ploure i va ploure. Cap a la matinada, el Dante es va despertar pensant-se que havia explotat una bomba, i en adonar-se que només era un tro, va tornar-se a adormir. Però a l’hora de llevar-se per anar a l’escola, va descobrir que els pares i la germana no eren a casa. I quan va sortir al balcó, va veure que els carrers estaven deserts: no hi havia ni una ànima enlloc. El Dante s’havia quedat sol enmig de la gran ciutat!
Com s’ho faria, per sobreviure, si només era un nen? I què eren aquelles esferes verdes suspeses al cel?

Novel·la finalista del 22è Premi Atrapallibres, a la categoria d’11 anys.